Per rentar cervells

Al número 13 del carrer "Génova" de Madrid hi ha una perruqueria anomenada Peluquero Popular. Els que hi han entrat i sortit sense greus conseqüències asseguren que allà no renten els caps, sinó que tenen una màquina per rentar cervells. Una màquina capaç de fer oblidar als votants del "Partido Popular" un cas de corrupció que ha arribat als jutjats de Madrid i de València, una investigació dubtosa de l'"operació Gürtel" per part de l'"Asambla de Madrid" i una crisi interna entre Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz-Gallardón per liderar el partit després de dues derrotes seguides en les eleccions generals. A part de fer oblidar tot això, la màquina amagada al fons de la perruqueria té la capacitat d'incentivar el vot per un partit corrupte i enfocar la campanya electoral per les eleccions al Parlament Europeu del 2009 cap a la crisis econòmica. Com si no hagués passat res.

Ara bé, la perruqueria situada al número 70 del carrer "Ferraz" no té una màquina per rentar cervells tan eficaç, però això no vol dir que el Peluquero Socialista no hagi complert. La incompetència de l'exministre d'Economia Pedro Solbes o la caça conjunta entre el jutge Baltasar Garzón i l'exministre de Justícia Mariano Fernández Bermejo s'ha esborrat de la memoria del 38,51% dels votants de l'Estat del 7 de juny. Queda clar que no es pot lluitar contra el bipartidisme.

El més preocupant és que els efectes dels rentats de cervell han arribat a Catalunya. Els catalans ja no pensen en la política de finançament de Zapatero, amb la Renfe tercermundista ni amb el trasllat dels aeroports. Els catalans es resignen a ser obedients al Govern central, els hi agrada que per la península vagin dient "polacos de mierda", tonteries com "el catalán es un dialecto del castellano" o que pensin que el castellà és una llengua oprimida a Catalunya. Això justifica que el PP sigui la tercera força més votada a capitals com Barcelona i Girona i, fins i tot, la segona a Tarragona i Lleida i que el Partit Socialista de Catalunya (PSC - PSOE) sigui el partit més votat de la comunitat en unes eleccions europees marcades per la baixa participació catalana (37,5%).

Llavors no és extrany que el PP a la localitat gironina de Maçanet de la Selva hagi obtingut 84 vots més que Esquerra Republicana de Catalunya i ja sigui el tercer partit més votat de la vila. Vergonya!

Robert Güell

Boyle i les seves cordes vocals

No té 18 anys ni un cos espectacular. Es diu Susan Boyle i és una dona de 47 anys amb molt de coratge. Suficient com per presentar-se al concurs televisiu i musical Britains Got Talent 2009 (Factor X a Espanya). En aquests programes semblants a Operación Triumfo és fàcil veure-hi "nenes" i "nens" que tenen el somni de ser unes grans estrelles musicals gràcies al seu físic, sense tenir unes cordes vocals privilegiades. El cas d'aquesta britànica és just el contrari, tot i que ella també declara que el seu somni és ser una cantant professional.

Al principi del concurs, alguns membres del jurat i del públic es riuen d'ella. Però qui riu últim, riu millor.

/www.youtube.com/watch?v=9lp0IWv8QZY

Robert Güell

La felicitat de la salvació

Un any més ha acabat la lliga regular de divisió d'honor i el SHUM Maçanet ha assolit el seu objectiu; la salvació. Ha costat i s'ha patit de valent, però els homes de Marc Siscart seguiran un any més en la màxima categoria de l'hoquei patins estatal.

El preuat objectiu es va aconseguir en la penúltima jornada, la victòria per la mínima davant el Sitges li va permetre al SHUM visitar el Palau Blaugrana amb tota la tranquilitat del món. Una tranquilitat que no és fa present a Sant Hipòlit de Voltregà. L'equip d'aquest poble osonenc baixa a Primera Divisió per primera vegada. Aquest descens suposa una catàstrofe pels aficionats del Voltregà, però és un motiu de satisfacció per a molts aficionats a aquest esport perquè l'afició blanc-i-blva s'havia guanyat enemics en la majoria de les pistes catalanes.

Aquest descens és el recull dels fruits que el Voltregà ha sembrat any rere any: apurant la permanència fins a l'última jornada, amb fitxatges com els d'en Panchito (aquest any amb en Mariotti no els hi ha sortit bé la jugada) i amb resultats enganyosos que generaven dubtes a més d'un. D'acord, el SHUM i altres equips també han pactat partits en alguna ocasió. Però aquest any no ha estat necessari. Tant com per la part de baix com per la de dalt no hi ha hagut fantasmes ni secrets d'última hora. El que sí és un secret a veus és que el club de Maçanet de la Selva no passa pel seu millor moment econòmic. Una situació que s'hauria agreujat s'hi s'hagués desenterrat el dimoni del descens.

En Xavier Gonzàlez festejant la permanència. /S.G.

L'any passat vaig celebrar l'ascens a la Ok Lliga, aquest any en celebro la permanència de l'equip del meu poble. Ja són dos anys de felicitat. Per molts anys!

Robert Güell

Un Mundial polèmic

La premsa espanyola assegura que la selecció estatal és un dels equips favorits per guanyar el Mundial de Sud-àfrica del 2010. Però, des de el meu punt de vista, abans d'especular s'hauria d'esperar a que aquest campionat s'acabés realitzant, almenys a Àfrica. Jo en tinc els meus dubtes. El continent africà -marcat en la majoria de països per la pobresa- acollirà per primera vegada un esdeveniment esportiu de gran interés mundial. Per a Sud-àfrica i per a la FIFA (Fédération Internationale de Football Association) l'organització d'aquest esdeveniment és tot un repte.

El fet que el pròxim mundial es celebri en un continent subdesenvolupat ha provocat varies polèmiques; bones i dolentes. Primer es va qüestionar si Sud-àfrica seria capaç d'acollir tota la comitiva que comporta un Mundial esportiu d'aquesta magnitud i si la senyal pels mitjans de comunicació seria la correcte. Després es va posar en dubte si la nova construcció dels estadis de futbol estaria acabada dins el termini establert. Totes aquestes qüestions semblen estar resoltes amb encert per la FIFA. Però ara, tota la familia futbolística ha tornat ha posar els ulls de mira sobre la seguretat que ha de permetre la celebració d'aquest polèmic mundial. El motiu? L'allau humana que va provocar la mort d'almenys 19 aficionats i 132 ferits moments abans del partit entre Costa de Marfil i Malaui a Abiyán (Costa de Marfil) el 29 de març.

Un dels ferits a l'estadi d'Abiyán. /Associated Press

Els delegats de la FIFA presents a l'estadi no van suspendre el partit i els jugadors de Costa de Marfil van saltar al camp sense saber el que havia passat. S'en van assabentar un cop acabat el "matx". El resultat no importa. El que importa és si, de cares a propers esdeveniments esportius, les ordres de seguretat africanes seran capaces de controlar els accessos dels camps de futbol sense acceptar soborns i si els periodistes podran fer la seva feina amb tranquilitat, sense públic que "conquereixi" les cabines de premsa perquè no queden més seients. La Copa Confederacions, que es celebrarà del 14 al 28 de juny, serà l'assaig general d'un Mundial que, de ben segur, passarà a la història.

Robert Güell

Més que un camp!

La segona meravella esportiva del món./FCB

El Camp Nou és la segona meravella esportiva del món. La primera és el circuit urbà de Fórmula 1 de Mónaco, segons va publicar una prestigiosa revista esportiva el passat u de febrer.

L'estadi del F.C. Barcelona és més que un tros de gespa on s'hi juga a futbol. És un edifici emblemàtic de Barcelona i de Catalunya. Des de les seves grades el futbol es veu diferent, amb uns altres ulls. Aquest any el Barça juga d'una manera espectacular i sembla que la pilota no hagi de sortir mai del rectangle de joc. Per això es podria considerar que el Camp Nou és la casa d'aquest esport de masses.

En pocs anys l'estadi barceloní perdrà l'essència que té dels anys cinquanta i es modernitzarà sota les ordres de l'arquitecte Norman Foster. Els aficionats al futbol i, en especial, al Barça hauran d'esperar per veure com quedarà la seva casa després del rentat de cara. Però de ben segur que s'hi seguirà veient futbol per molts anys, i del bo!

Robert Güell

"Hambre matutina"

Es triste levantarse un sábado a las ocho de la mañana para estudiar. Pero todavía es más triste ver a través de la ventana del comedor y mientras desayunas (cereales, tostadas y zumo de naranja) como un hombre está buscando comida en medio de la basura.

La baja temperatura exterior es la protagonista de las mañanas de enero. Sin embargo, el individuo lo ignora cubriéndose la cabeza con un gorro y sin llevar guantes. Abre los contenedores de uno en uno para encontrar comida o algo de ropa. ¡Premio! En uno de ellos hay una bolsa con un “tupperware” y un trozo de pan. No se conforma y sigue buscando dentro de las demás bolsas de basura. No encuentra nada más y, hambriento, coge ese trozo de pan. Ese es su desayuno. Abre la fiambrera con miedo y, a la vez, con hambre. Acerca la nariz para comprobar el olor del caldo. No le convence y tira parte de la comida en el contenedor, tal y como se puede ver en el siguiente vídeo. Pese a ello, los intestinos le ganan la batalla al olfato y el supuesto mendigo empieza a mojar el pan con el caldo. Una sonrisa se ha dibujado en su cara. Su desayuno termina pero la búsqueda de comida en los contenedores del barrio madrileño de Lucero contínua. Se dirige al contenedor vecino y no tiene suerte. Vuelve al contenedor de antes pero ya no queda más comida. Cierra y se va hacia los otros contenedores de la esquina porqué todavía le queda mucha mañana por delante.

Todavía no sé por qué no fui capaz de abrir la ventana y tirarle la barra de pan que me había sobrado del día anterior. Muy triste.

Vídeo "Hambre Matutina". Música: "Companyia Elèctrica d'Harma". /R.G.

Robert Güell

La importancia de la titulación

Un cura, denunciado por pagar con dinero falso a una prostituta en la Casa de Campo. Titular de El País.

Denunciado un cura de Las Rozas que pagó una prostituta con dinero falso. Titular de Diario 16.

Un cura, detenido por pagar a una prostituta con billetes fotocopiados. Titular de El Mundo.

El párroco de La Visitación, víctima de un montaje. Titular de ABC.

ÁLEX GRIJELMO. El estilo del periodista. Taurus, 1997. pp, 544- 555.

En estos cuatro titulares se destaca el poder de los titulares como manipuladores informativos según la línia editorial de cada medio de comunicación.

Robert Güell